Si t’han dit que tens poc os per col·locar un implant dental, és normal que et preguntis si realment pots recuperar la dent mitjançant la implantologia. La manca de volum ossi no significa necessàriament que hagis de renunciar als implants.
Actualment hi ha diferents tècniques per adaptar el tractament a cada situació, des d’empelts i regeneració òssia fins a implants curts o angulats. L’opció més adequada dependrà de la quantitat i la qualitat de l’os, la zona que s’hagi de tractar i les característiques de cada pacient.
Per què pots tenir poc os per a un implant dental?
La pèrdua d’os acostuma a estar relacionada amb diferents factors. Un dels més habituals és el temps transcorregut des de la pèrdua d’una dent: quan desapareix l’arrel, l’os que l’envoltava es pot anar reabsorbint.
També hi poden influir:
- Malaltia periodontal prèvia.
- Infeccions, quists o traumatismes.
- L’anatomia individual i la proximitat del si maxil·lar.
- Tabaquisme.
- Bruxisme.
- Diabetis no controlada.
- Determinats medicaments.
Quan el volum disponible és reduït, pot ser més difícil aconseguir una estabilitat i una osteointegració correctes de l’implant. Per això, abans de decidir el tractament, cal estudiar amb precisió la zona.
Es poden posar implants dentals si tens poc os?
En molts casos, sí. Tenir poc os no implica automàticament que no puguis rebre un implant.
Segons la situació, l’especialista pot valorar diferents alternatives:
- Empelt ossi.
- Regeneració òssia guiada.
- Elevació del si maxil·lar.
- Implants curts.
- Implants angulats.
- Tècniques avançades per a casos de pèrdua òssia important.
La decisió s’ha de basar en un estudi individualitzat. La quantitat i la qualitat de l’os, el nombre de dents que s’han de substituir, la mossegada, l’estat de les genives i la salut general són alguns dels factors que es tenen en compte.
Quan és necessari un empelt ossi?
L’empelt ossi té com a objectiu augmentar o afavorir la formació d’os en una zona on no hi ha prou volum per col·locar l’implant en una posició adequada.
Pot ser necessari quan l’amplada o l’alçada de l’os disponible no permet aconseguir l’estabilitat necessària. Segons el cas, l’empelt es pot fer abans de col·locar l’implant o durant la mateixa intervenció.
Hi ha diferents materials per dur-lo a terme, com ara os del mateix pacient, materials procedents de bancs de teixits, xenoempelts o biomaterials sintètics.
Després del procediment, normalment cal un període de cicatrització perquè el teixit s’integri i maduri abans de continuar amb el tractament.
Què són els implants curts i angulats?
No sempre és necessari fer un empelt. En determinats pacients, l’especialista pot valorar implants curts o angulats per aprofitar l’os disponible.
Els implants curts es poden utilitzar especialment a les zones posteriors on l’alçada òssia és limitada. Els implants angulats permeten modificar la posició de l’implant per evitar determinades estructures anatòmiques.
Aquestes alternatives requereixen una planificació molt precisa i no són adequades per a tots els casos. La qualitat de l’os i la manera com es distribueixen les forces durant la masticació són factors importants.
Quines tècniques hi ha per regenerar l’os?
Quan la pèrdua òssia és més important, es poden valorar procediments de regeneració més avançats.
Entre aquests procediments hi ha:
- Regeneració òssia guiada mitjançant membranes.
- Elevació del si maxil·lar, quan l’alçada disponible a la zona posterior superior és insuficient.
- Expansió de la cresta alveolar, quan hi ha poca amplada.
- Empelts en bloc i, en determinats casos, malles de titani.
- Implants zigomàtics o pterigoïdals en situacions especialment complexes.
Aquestes tècniques estan indicades per a situacions concretes i requereixen una valoració especialitzada.

Com es planifiquen els implants quan hi ha poc os?
Quan hi ha pèrdua òssia, la planificació adquireix encara més importància.
L’estudi comença amb una exploració clínica i una valoració de les genives, la mossegada i els antecedents mèdics. Habitualment s’utilitzen proves d’imatge i una tomografia 3D (CBCT) per conèixer amb precisió l’alçada, l’amplada i la qualitat de l’os i localitzar estructures com el si maxil·lar o els nervis mandibulars.
Amb aquesta informació es pot determinar si convé fer un empelt, utilitzar un implant curt o angulat o recórrer a una altra tècnica.
La planificació digital i les guies quirúrgiques també poden ajudar a col·locar l’implant en l’eix més favorable.
Com és la recuperació?
La recuperació depèn de la tècnica utilitzada i de l’extensió del tractament. Després de la intervenció poden aparèixer molèsties i una inflamació lleu, que normalment es poden controlar seguint la medicació prescrita.
Entre les recomanacions habituals hi ha:
- Aplicar fred local de manera intermitent durant les primeres hores.
- Seguir inicialment una dieta tova i freda o tèbia.
- Evitar el tabac i l’alcohol.
- Mantenir una higiene acurada seguint les indicacions de l’especialista.
- Assistir a les revisions programades.
Quan s’ha fet una regeneració òssia, el tractament pot requerir més fases i períodes d’espera abans de col·locar l’implant o la pròtesi definitiva.
Quins riscos tenen els implants quan hi ha poc os?
Com qualsevol procediment quirúrgic, els implants poden presentar complicacions. En situacions amb pèrdua òssia, la complexitat pot ser més gran i, per això, és especialment important fer una planificació adequada.
Entre les possibles complicacions hi ha infeccions, problemes d’osteointegració, pèrdua parcial de l’empelt, sinusitis després d’una elevació del si maxil·lar o alteracions de la sensibilitat quan hi ha estructures nervioses properes. També pot aparèixer periimplantitis si no es mantenen una higiene i un seguiment adequats.
El tabaquisme, una malaltia periodontal no controlada, el bruxisme i una higiene deficient poden augmentar el risc de complicacions.
Com triar un especialista en implants amb poc os?
Si t’han diagnosticat una pèrdua òssia, és recomanable buscar un professional amb experiència específica en implantologia i regeneració òssia.
També és important que la clínica disposi de diagnòstic 3D i et pugui explicar amb claredat quines alternatives hi ha, quins avantatges té cadascuna i quines limitacions presenta el teu cas.
Desconfia de les promeses de resultats garantits. Un tractament d’implantologia ha de partir d’un estudi individualitzat i també ha de preveure el manteniment posterior.
A ES Dental Clínic estudiem cada cas de manera personalitzada per determinar quan pot ser necessari un empelt, quan es pot valorar un implant curt o si és preferible fer prèviament una fase de regeneració òssia.
Preguntes freqüents sobre implants dentals amb poc os
Sempre és necessari un empelt si tinc poc os?
No. Segons la quantitat i la qualitat de l’os disponible, hi pot haver alternatives com els implants curts o angulats. La decisió requereix un estudi previ, normalment amb CBCT.
Fa mal posar-se un implant amb un empelt?
Durant la intervenció s’utilitza anestèsia local. Després poden aparèixer molèsties i inflamació, que normalment es poden controlar amb la medicació indicada per l’especialista.
Quant dura un tractament amb regeneració òssia?
Depèn de la mida i la localització del defecte i de la capacitat de cicatrització de cada pacient. Quan és necessari un empelt, el tractament es pot dividir en diferents fases i requerir un període d’espera abans de col·locar l’implant.
Es poden posar dents provisionals el mateix dia que l’implant?
En determinats casos es pot fer una càrrega immediata, però depèn de l’estabilitat inicial de l’implant, la qualitat de l’os i les característiques de la mossegada. No és una opció adequada per a tots els pacients.
Quines alternatives hi ha si no vull un empelt?
Segons cada cas, es poden valorar alternatives com un pont dental recolzat sobre dents veïnes en bon estat o una pròtesi removible. Cada opció té avantatges i inconvenients.
Fumar afecta els implants dentals?
Sí. El tabac està relacionat amb una pitjor cicatrització i un risc més elevat de complicacions. Reduir o deixar de fumar abans i després del tractament pot millorar el pronòstic.
L’edat impedeix posar-se implants si hi ha poc os?
L’edat per si sola no acostuma a ser el factor determinant. És més important valorar l’estat general de salut, la medicació, les genives i la quantitat i la qualitat de l’os disponible.





